Hi ha interessants iniciatives internacionals i espanyoles per visibilitzar el treball de les dones en les arts escèniques. Per fomentar-lo i oferir oportunitats. Iniciatives que no sempre arriben a ser conegudes perquè no arriben a les pàgines dels diari (un cop més, invisibilitat). Aquesta és una breu aproximació a aquest cabal de germanor entre dones, malauradament necessari. “A Espanya no passem del 20% de dones en les diferents branques professionals del teatre”, indica Beatriz Cabur, presidenta de la Lliga de les Dones Professionals del Teatre al nostre país. El 2016, Cabur, que treballa assíduament a Nova York, va exportar aquí un projecte fundat als EUA, el 1986. Una iniciativa generada per les nord-americanes per encarar la desigualtat en els càrrecs i la inferior presència en els teatres de directores, dramaturgues, actrius, tècniques, etc. Avui continuen promovent alternatives i una xarxa de contactes a les més de cinc-centes associades (http://theatrewomen.org).
El problema de la desigualtat és, com veieu, un assumpte global i les dones –fonamentalment– i les institucions –de manera marginal, cal dir-ho– l’estan combatent.
El 2013, també als Estats Units, a Los Angeles, va néixer The Kilroys, un grup de dramaturgues i productores que defensen la paritat de gènere. Cada any publiquen una llista d’unes quaranta excel•lents obres escrites per dones (també transsexuals) per animar productors (http://thekilroys.org).
Al Regne Unit, l’associació Tonic Theatre, fundada el 2011, subministra recursos per aconseguir la igualtat de gènere. Compten amb socis tan importants com el National Theatre, la Royal Shakespeare Company, Royal Opera House… i la seva metodologia s’ha obert a altres indústries creatives. El projecte internacional 365 Women a Year és francament divertit i ambiciós. Es tracta que cada any més de tres-centes dramaturgues triïn personatges femenins de la història recent o passada i escriguin una peça sobre elles. D’aquesta manera s’aconsegueix donar a conèixer aquestes figures històriques i promoure l’autoria femenina.
A França hi ha l’organització Où sont les femmes, que ofereix estudis de la situació de la dona en les arts. I hi haurà més iniciatives de gènere al país veí. I en molts altres. Podrem aconseguir que aquestes organitzacions i propostes siguin innecessàries?
