El novembre passat, l’actual vicepresident dels Estats Units, Mike Pence, va anar a Broadway a veure Hamilton. An American Musical, un espectacle que té rendits crítica i públic des que es va estrenar a l’Off, el 2015. El musical, escrit, compost i protagonitzat per Lin-Manuel, retrata la vida d’Alexander Hamilton, un dels pares fundadors de la democràcia americana (i del capitalisme), cantat i ballat en clau de rap, hip-hop, rythm & blues o pop, el musical, a partir de la biografia de Ron Chernow.
Hamilton, com Miranda, va ser un immigrant, i l’obra posa l’accent en el mestissatge cultural com a tret d’identitat dels EUA. L’elenc actoral reflecteix aquesta diversitat, també en els papers dels pares fundadors. El senyor Pence aquell dia va ser escridassat pel públic i, en abaixar-se el teló, els actors s’hi van adreçar: “Nosaltres, senyor, nosaltres som l’Amèrica diversa que està preocupada perquè la seva nova administració no ens protegeixi, no protegeixi el nostre planeta, els nostres fills, els nostres pares, o no defensi i mantingui els nostres drets inalienables. Però esperem que aquest espectacle l’hagi esperonat a defensar els valors estatunidencs i a treballar per tots nosaltres“ (podeu veure el vídeo a YouTube).
A través de Twitter, Donald Trump va considerar aquest fet com un assetjament i en un segon tuit va escriure: “El teatre ha de ser sempre un lloc segur i especial. L’elenc de Hamilton fou molt groller anit amb un home molt bo, Mike Pence. Demaneu disculpes!”
Trump ha iniciat el seu mandat amb virulència. En les formes i en el fons. En una setmana va decretar el tancament de les fronteres als qui fugen de la misèria i les guerres, va obrir una crisi amb Mèxic, es va enemistar amb la premsa… Però també va encendre la lluita, la fecunda tradició activista nord-americana. Des de quan és segur el teatre? El teatre és un espai perillós, per qüestionar, denunciar, en el qual moure’s en terres movedisses. Hair feia una crítica a la guerra de Vietnam; Angels in America denunciava l’actitud del govern davant la SIDA… Emociona veure com els estatunidencs no estan permetent que es normalitzi la misogínia, el racisme. Emociona també imaginar que el Broadway més comercial pugui nodrir-se d’aquesta resposta ciutadana crítica, amb títols teatrals menys banals i més polítics i arriscats.
