Ja ho he dit altres vegades: en aquest país tenim una televisió pública de primer nivell, i en un país petit, sense estat i amb una llengua compartida, això és fantàstic.
No és fruit de la casualitat. TV3 ha tingut grans professionals i sobretot les idees molt clares pel que fa al tipus de continguts que volia l’espectador. No tan sols ha creat aquests continguts, sinó que també ha creat un imaginari i una manera de mirar la televisió.
Fa poques setmanes, des de PROA, la federació que engloba les diverses associacions de productors catalans que fem coses tan diverses com cinema, programes de televisió, sèries, documentals i animació, vam fer una roda de premsa. Volíem reivindicar una nova aturada del sector, que s’havia produït arran de l’enèsima disputa de la direcció amb els treballadors. No considero que ens toqui a nosaltres posicionar-nos al costat de ningú, però teníem clar que una altra vegada no ens podia tornar a tocar pagar els plats trencats. Aquests darrers anys se’ns han fet múltiples retallades i considerem que estem al límit. Els productors independents volem recordar que també som molt responsables de l’èxit d’aquesta televisió i del nostre cinema. Gran part dels continguts que s’emeten són produccions nostres.
Però el pitjor de tot és que també crec que estem posant al límit la qualitat i la possible supervivència de la nostra televisió. Tota la feina feta, la qualitat i el lideratge que encara té TV3 estan amenaçats. El problema no és altre que admetre que s’està quedant antiga, que s’ha de modernitzar i, sobretot, que ha d’aplicar un model d’empresa adaptat al temps que vivim. La societat està canviant molt i l’audiovisual segurament encara més de pressa.
I això passa, tractant-se d’un organisme públic, per voluntat política. Com a ciutadans, hem de demanar als nostres representants que volem tenir la millor televisió i, per tant, que pensin en nosaltres quan prenguin les decisions.
