És entrar al seu web i comprovar que, per a Xavier Mestres, la música i l’actuació comparteixen estatus, protagonisme, dedicació. Que cap faceta mana sobre l’altra: en realitat, totes dues s’arrelen a la infància i han crescut en paral·lel. Als sis anys ja estudiava al conservatori, i als catorze, feia teatre amateur a Manresa, la meva ciutat. Malgrat que té el títol professional de cant i una diplomatura a l’Escola d’Òpera de Barcelona, es pot dir que la seva formació musical i la interpretativa també han anat de bracet –a Nova York, per exemple, va compatibilitzar els estudis d’Interpretació Teatral amb els d’Interpretació i Repertori de Musical, a l’HB Studio– i s’han entrelligat al teatre musical: des de Flor de nit (1992), el debut de Xavier Mestres en el gènere, l’hem vist (i sentit) a Guys and Dolls, Sweeney Todd, Full Monty, Merrily We Roll Along i Mamma Mia, entre d’altres, el musical ha estat una constant en la seva carrera. El musical m’ha permès connectar totes dues facetes, sens dubte. Fins i tot, quan ha fet teatre de text (La fam, El Rei Lear) li toquen personatges que són músics o cantants. La tècnica vocal m’ajuda tant a l’hora de cantar com a la de dir text, em permet adaptar-me al registre que convé, i la meva experiència com a actor em dóna una perspectiva diferent quan componc música per a espectacles [Vaig de blues, Contra el progrés], sé molt bé què necessiten els actors/cantants. A Killer, musical de petit format amb text de Guillem Clua i direcció escènica de Joan Maria Segura, hi van confluir el compositor, l’actor i el cantant. Em ve molt de gust fer projectes personals, petits, el contacte proper amb el públic… però, a l’altre extrem, el macromusical també m’agrada. Al cap i a la fi, tot és creació. La creació, però, no li dóna marge per emprendre els projectes personals de què parla, com ara la gravació de discos de musicals o de composicions pròpies. Aquesta tardor estic treballant en els arranjaments i la direcció musical de Moustache, preparo La Kompanyia Lliure en cant per a La quinta del biberó i enllesteixo la música de Les noces de Fígaro, també al Lliure. Confessa que li ha costat arrencar com a director musical i compositor al teatre, però considerant aquests treballs, es pot dir que se li ha obert un nou horitzó i que, potser per un temps, ara sí, el músic passarà al davant de l’actor.
