Era maig de 1982 quan Félix de Azúa va detectar que Barcelona era el Titanic.
Hemeroteca
La història d’un restaurant amb moltes taules.
Breu història de la Ràdio Associació de Catalunya com a plataforma de difusió cultural.
El crític Enric Llovet signava Marco Polo per no militar a tots dos costats de la trinxera.
El segle XX tot just havia arrencat amb aquella meravella, un teatre sense persones…
Els 25 anys de vida de l’Entreacte són un pou d’informació, d’anècdotes i de reflexions que il·lustren de primera mà l’evolució del sector de les arts escèniques i audiovisuals a Catalunya durant aquest període. Informacions que ens recorden d’on venim, quina ha estat i quina és la lluita dels artistes, i quina tasca té l’AADPC. De vegades, aquesta mirada nostàlgica convida a la reflexió, i d’altres, només al somriure. En aquesta ocasió, hi ha una mica de tot.
Ara que es compleixen cent anys de la guerra del 14, pocs es recorden de Caramanchel. Aquest sí que era un tipus feroç, gairebé tan feroç com l’ivista Montoro i l’españolizador Wert junts, amb Rajoy al capdavant. Es menjava crus els comediants que no estaven a l’altura, es diguessin com es diguessin.
La revista de l’AADPC compleix 25 anys, un aniversari que vol celebrar recuperant alguns fragments de la seva història. Són retalls que il·lustren les il·lusions, els problemes i les preocupacions de la professió de l’últim quart de segle i mostren, de manera gràfica i fidel, l’evolució del sector.
“Anna, que no t’entenen!”. Anna Balletbò estava espantada. Havia començat a explicar als soldats, primer en anglès i després xampurrejant l’alemany, que aquelles pells que havien trobat amagades darrere les parets del seu compartiment no eren d’elles.