Quan penses en el circ, què et ve al cap? Un pallasso de cara blanca i nas vermell? Una carpa gegant a ratlles? Un domador de lleons? Si la teva resposta és sí, tenim molta feina per fer!
El circ és molt més que el que l’imaginari col·lectiu ha construït al llarg dels anys. Sovint es basa en estereotips antics i en imatges que han quedat arrelades a causa de la cultura popular, el cinema i la televisió. Però la realitat és ben diferent: el circ contemporani és una expressió artística rica, innovadora, que barreja diferents llenguatges escènics, té dramatúrgies cuidades, tracta temàtiques socials, desafia els límits físics i emocionals dels artistes i es reinventa constantment.
A Catalunya, el circ està en plena ebullició. Sí, el gènere clàssic continua tenint una gran presència i captivant el seu públic –amb exemples com el Circ Històric Raluy o el Circ Cric de Tortell Poltrona–, però el circ contemporani està trencant motlles i reinventant-se constantment. Companyies i artistes emergents s’estan arriscant per canviar la manera com entenem aquesta disciplina.
Si encara penses en el circ com un espai ple d’animals domats i números espectaculars sense una història de fons, prepara’t per fer un salt mortal (amb xarxa, tranquil·litza’t) i trencar tòpics descobrint que el circ és molt més del que sembla.
Mite 1: “El circ és per a nens”
Sí, els nens gaudeixen del circ i és clar que, pels seus llenguatges, és una de les arts escèniques que més poden connectar amb la mainada. Però el circ és per a tothom. Moltes propostes combinen el circ amb teatre, dansa, acrobàcies, text, música, projeccions i fins i tot filosofia visual. Hi ha espectacles amb un alt component emocional i artístic que creen un vincle amb el públic adult d’una manera espectacular. Peces com Foradada, d’Àfrica Llorens, o Pròxima Centauri, d’Oriol Borràs, tracten temàtiques que connecten clarament amb un públic més madur.
Mite 2: “Sense animals no és circ”
A Catalunya, l’ús d’animals salvatges en circs es va prohibir oficialment el 2015, quan el Parlament va aprovar una llei que vetava la presència d’animals exòtics en aquests espectacles. A Espanya, el 2023 es va aprovar la Llei de benestar animal, que prohibeix l’ús d’animals salvatges en circs a tot el territori espanyol, marcant un punt d’inflexió en l’evolució cap a formats més ètics i moderns. El circ contemporani ara és més sostenible, més humà i infinitament més innovador.
Mite 3: “El circ és només una carpa i una pista rodona”
Encara que la imatge clàssica del circ sigui la d’una carpa gegant, el circ actual es pot trobar en sales de teatre, al carrer, a places, naus industrials o fins i tot en plena natura. L’escenari ja no és l’important, sinó com s’utilitza per explicar històries. Tot i que continuem trobant carpes, de mides més grans com les de Nilak, o més petites com la de la Cía. Paki Paya, el circ s’adapta a les circumstàncies i el podem trobar en tots els ambients i localitzacions.
Mite 4: “El circ no té dramatúrgia, només mostra habilitats”
El circ contemporani integra una narrativa molt important en els seus espectacles. Les obres poden tenir una història clara, una temàtica definida i una càrrega emocional que atrapa el públic, fusionant tècniques circenses amb la dramatúrgia teatral. Aquest procés de creació pot durar anys, amb múltiples fases de guió, assajos i provatures escèniques. Hi podem trobar històries més filosòfiques o transcendentals com a Finestres, de Martí Soler, o MDR mort de riure, de Los Galindos, o més reivindicatives com Ino, d’Ino Kolektiv, o Nüshu, de la Cia. Capicua.
A banda de l’entrenament, els artistes passen per una llarga fase de recerca, assajos
i dramatúrgia
Mite 5: “Fer un espectacle de circ tampoc requereix tant de temps”
La creació d’un espectacle de circ pot prolongar-se molt més del que ens pensem, entre un i tres anys. A banda de l’entrenament físic i tècnic, els artistes passen per una llarga fase de recerca, assajos i construcció de la dramatúrgia. Aquest procés implica proves escèniques, adaptació a diferents espais i desenvolupament de la posada en escena. I a diferència del teatre, un cop estrenat pot patir canvis substancials perquè està en constant evolució.
Mite 6: “Els artistes de circ són gent boja i nòmada”
Ser artista de circ és un ofici que requereix anys de formació, entrenament i compromís. A Catalunya hi ha escoles de circ professionals i artistes que dediquen tota una vida a perfeccionar la seva tècnica. L’Escola de Circ Rogelio Rivel ha format generacions d’artistes que han dut el circ contemporani a nous nivells, i La Central del Circ serveix com a centre neuràlgic d’entrenament i creació constant. El rigor, l’entrega i la disciplina són elements clau en la formació i la vida dels artistes de circ.
Ara que hem fet saltar pels aires tots aquests mites (amb xarxa, però amb estil), ja no tens excusa per veure el circ amb els mateixos ulls. El circ contemporani és emoció, risc calculat, dramatúrgia i innovació. Ajudem a donar-li el prestigi que es mereix i a superar la imatge desfasada que encara persisteix. Així que oblida els clixés i deixa’t sorprendre… perquè el circ és més viu que mai!
