El director, gestor teatral i pedagog Josep Anton Codina ha mort aquest cap de setmana a l’edat de 88 anys. Enric Cervera li dedica aquestes paraules.
Ell ens coneixia a tots. Coneixia a tots els que pugem als escenaris i a tots els que intervenen en tota acció i producció teatral. Coneixia la realitat teatral més bé que ningú. Tant la nostra realitat com la forana.
No recordo quan ens vam conèixer, fa molts anys ja, però sí que recordo la seva veu i el respecte que m’infonia sempre quan conversava amb ell. Un gran coneixedor de la realitat teatral i un estudiós incansable. Estic segur que se n’ha anat deixant estudis inacabats i molts llibres sense llegir i d’altres encara per acabar. Trobessis on el trobessis ell sempre anava amb un llibre sota el braç. És la imatge que en tinc d’ell i que no se m’esborrarà. Una imatge fantàstica: La d’un home amb un llibre. Aquest era el Josep Anton Codina.
Un gran coneixedor de la realitat teatral i un estudiós incansable.
No hi havia obra de teatre que no hagués vist. A les estrenes sempre hi era. I a les sales més recòndites també te’l podies trobar fessin el que fessin. Citaré només dos moments que em venen al cap, un quan vam coincidir en el jurat dels Premis Xirgu, en recordo la seva afabilitat i el seu ampli criteri avaluador, i l’altre quan li vaig publicar a Entreacte els seus llibres de capçalera on s’hi pot constatar el seu pou de saviesa. És difícil trobar algú que hagi llegit i vist tant teatre. Admirable. (Si teniu curiositat, veieu l’Entreacte núm. 94 de juliol-agost de 2002)
Sí, el món del teatre ha perdut una autoritat. Un concepte aquest, el de l’autoritat, una mica en desús, però que malgrat ens pugui semblar arcaic, és una pena que desaparegui, ens deixa orfes. D’aquest gran home de teatre només cal esperar, perquè s’ho mereix, que se’n registrin múltiples, extenses i valuoses memòries. Un home singular i paradigmàtic. Descansa en pau Josen!, que així és com t’anomenaven els col·legues més propers, oi? Et recordarem.
*Text publicat al seu blog personal Reflexions d’un actor.
Josep Anton Codina
S’inicia en les arts escèniques el 1963, quan ingressa a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG). Allà participa com a ajudant de direcció en muntatges de Maria Aurèlia Capmany i Ricard Salvat com Vent de garbí i una mica de por (1964), Ronda de mort a Sinera (1965) o La bona persona de Sezuan (1966). Des del 1968 fins al 1975, forma la Companyia Ca, Barret!, amb Capmany i J.V. Alcover. El 1970 estrena Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, una obra de Capmany que va haver d’interpretar-se en clandestinitat durant els últims temps del Franquisme.
Codina també va ser professor i gran impulsor de l’ensenyament de les arts escèniques, fundant l’Escola d’Actors de Barcelona (1975) i l’Escola Municipal d’Art Dramàtic de Tarragona Josep Yxart (1980). S’implica en l’organització i programació de Festival de Teatre de Tarragona, del 1971 al 1983, i del Festival Grec durant el 1984 i 1985. A finals de la dècada dels 80 comença a treballar l’Institut del Teatre com a professor i coordinador.
Com a reconeixement de la seva carrera, el 2018 el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) de la Generalitat de Catalunya li atorga el Premi Nacional de Cultura.
També t’interessarà:
Diàleg: Josep Anton Codina amb Sílvia Ferrando
Josep Anton Codina. Pedagogia teatral
