El nou IV Conveni amplia drets, millora salaris i adapta el marc laboral a les noves realitats del sector escènic Auca#201
Acord
Era una notícia llargament esperada, un acord de tot el sector que suposa un canvi significatiu en el tauler d’escacs de l’escena. Dijous, a les dotze del migdia, el Teatre Nacional de Catalunya va acollir la signatura del IV Conveni Col·lectiu de Teatre de Catalunya, després de gairebé tres anys de negociacions entre la part social —l’Associació de Professionals de la Interpretació i la Direcció (AADPC), CCOO i UGT— i la part empresarial —ADETCA, CIATRE i Teatres Públics de Barcelona—. El nou text incorpora, per primera vegada, les companyies de teatre familiar agrupades a la TTP i arriba avalat per les sòcies i els socis de l’AADPC, que van ratificar el preacord amb el 94,6% dels vots emesos a favor. El pacte culmina un procés llarg destinat a modernitzar un marc que havia quedat desfasat davant les noves realitats professionals, econòmiques i tecnològiques del sector. Perquè un conveni és, sobretot, l’instrument col·lectiu que fixa drets, obligacions i condicions mínimes, i evita que quedin a l’arbitri de cada contracte o de cada producció. Una eina, en definitiva, per guanyar protecció i combatre la precarietat.
Canvis
Una de les aportacions més significatives del nou text és que posa nom, temps i remuneració a activitats que formen part indiscutiblement de la feina artística, però que massa sovint no han estat reconegudes com a tal. Els treballs de taula, la preparació, la preproducció, els enregistraments, la postproducció i les accions de promoció passen a considerar-se temps efectiu de treball. Això significa que no es podran fer gratuïtament i que comportaran contractació, alta a la Seguretat Social i retribució. El conveni reconeix així que la feina de l’intèrpret no comença quan s’alça el teló ni s’acaba amb els aplaudiments.
Diversitat
El IV Conveni amplia també el seu perímetre. Per primera vegada, el teatre musical de gran format hi entra amb grups professionals i taules salarials específiques, superiors a les del teatre de text. Els contractes d’aquestes produccions hauran de fer constar, a més, la condició de cantant o ballarí perquè les i els professionals puguin acollir-se al règim especial de jubilació que pertoca. La incorporació de les companyies de teatre familiar completa aquesta ampliació d’un marc que deixa de tractar l’escena com una realitat uniforme i comença a reflectir millor la diversitat dels seus llenguatges i sistemes de producció.
Protecció
El nou conveni es tradueix, sobretot, de cara a la butxaca: sous més alts i més protecció laboral. Les noves taules salarials entraran en vigor l’1 de setembre de 2026 i, en el cas del Grup B —les companyies i productores de menor capacitat econòmica, entre les quals hi ha les sales de proximitat—, tornaran a pujar els anys 2027 i 2028. Els salaris s’actualitzaran automàticament segons l’IPC, cap categoria podrà quedar per sota del salari mínim interprofessional corresponent i les tarifes ja inclouran la indemnització per finalització de contracte. A més, els contractes artístics hauran de ser sempre a jornada completa i no podran formalitzar-se a temps parcial. També millora la cobertura quan un professional pateix un accident laboral, una malaltia professional o ha de ser hospitalitzat: en aquests casos, l’empresa completarà la prestació fins a arribar al cent per cent del salari. En matèria de conciliació, el text incorpora expressament l’actor —i no només l’actriu— en els permisos i prestacions per naixement i cura de menors. El conveni no elimina la temporalitat pròpia del sector, però sí que permet afrontar-la amb més diners, més garanties i unes condicions mínimes més clares.
Digitalització
El conveni mira igualment cap a un territori que fa pocs anys amb prou feines existia en la negociació col·lectiva: la reproducció digital de la imatge i la veu dels intèrprets. Qualsevol gravació requerirà un consentiment exprés que especifiqui els drets cedits, la finalitat, l’àmbit territorial, la durada —limitada a un màxim de tres anys en els usos comercials— i una remuneració diferenciada. La compensació pels drets de propietat intel·lectual puja, a més, del 5% al 6%, i el text estableix taules pròpies per a les gravacions comercials i una remuneració específica per a les emissions en streaming als canals de la productora. També prohibeix expressament que les imatges enregistrades s’utilitzin per a mineria de dades o per entrenar sistemes d’intel·ligència artificial. En temps de rèpliques digitals d’actrius i actors, protegir el treball passa també per decidir i regular què es pot fer amb el rastre que deixa cada cos sobre l’escenari.
Compliment
El conveni tindrà vigència fins al 31 de desembre de 2028, serà prorrogable i mantindrà una ultraactivitat indefinida: és a dir, continuarà aplicant-se encara que caduqui, fins que no sigui substituït per un de nou. El text incorpora també un capítol específic sobre igualtat, prevenció de l’assetjament i no-discriminació, una protecció que amplia el sentit del conveni més enllà dels salaris i els contractes. Però el valor real del que s’ha signat no dependrà només de la lletra del text, sinó de la capacitat de donar-lo a conèixer, aplicar-lo i fer-lo complir en un sector dispers, amb empreses de dimensions molt diferents i relacions laborals sovint fràgils. Tal com ha assenyalat l’AADPC, el conveni és un punt de partida i encara queda molta feina per fer, tant per incorporar noves millores com per donar resposta a realitats de la professió que continuen sobre la taula. La signatura és una fita; ara comença la tasca menys solemne, però igualment decisiva, de convertir els drets reconeguts sobre el paper en la pràctica habitual dels escenaris.
