Retorns internacionals, debuts de pes i propostes que sobresurten dins una cartellera àmplia; una guia per orientar-se en el 50è festival d’estiu.
En col·laboració amb el Festival Grec
1 – La verdadera historia de Ricardo III, de Calixto Bieito
10 i 11 de juliol, Teatre Grec
És una de les grans cites teatrals del festival i marca el retorn de Calixto Bieito al Grec amb una producció del Teatro San Martín de Buenos Aires. A partir de la troballa real de la tomba de Ricard III en un aparcament de Leicester, l’espectacle construeix una mirada ferotge sobre la maldat, l’ambició i la violència del poder. Joaquín Furriel encapçala el repartiment en una lectura de Shakespeare passada pel filtre radical i contemporani de l’imprescindible Bieito.

2 – La nit del músic alt, de la Banda Municipal de Barcelona i IndiGest
28 de juliol, Teatre Grec
Torna al Grec una de les propostes més difícils d’etiquetar del festival de l’any passat: un teatre musical que juga, amb ironia i esperit lúdic, a buscar els límits mateixos del gènere. Amb dramatúrgia de Carles Pedragosa i direcció escènica de Jordi Oriol, la peça revisita la història dels musicals i la democràcia en companyia de la Banda Municipal de Barcelona. Una rara avis híbrida, entre concert i sàtira, complicada d’etiquetar però amb la diversió assegurada.

3 – Inventions, de Mal Pelo
6 i 7 de juliol, Teatre Grec
Una de les grans nits de dansa del festival permetrà veure per primer cop la companyia Mal Pelo a l’escenari del Teatre Grec. La peça, tercera entrega del Bach Project, reuneix setze intèrprets —vuit ballarins i vuit músics— en una exploració coral de la relació entre moviment, so i espai. Després d’una llarga circulació internacional, Inventions arriba a Montjuïc com una de les apostes més mogudes de l’edició.

4 – Wasted Land, de Ntando Cele
10 i 11 de juliol, Teatre Lliure
És una de les propostes internacionals més polítiques del Grec, per pensar l’ecologia amb una altra mirada. La creadora sud-africana Ntando Cele combina teatre, vídeo, música i humor per qüestionar la relació d’Occident amb els seus residus i amb les desigualtats globals que amaga el discurs verd. A partir del poema The Waste Land, de T. S. Eliot, el muntatge promet incomoditat i un nivell de crítica gens ornamental.

5 – Muljil, d’Elephants Laugh
15 i 16 de juliol, Teatre Lliure
Des de Corea del Sud arriba una de les peces més atmosfèriques del programa. El col·lectiu Elephants Laugh parteix de les haenyeo de l’illa de Jeju, les dones bussejadores que han fet de l’aigua, la respiració i el risc una forma de vida. Amb cossos submergits i una imatgeria de gran força visual, Muljil explora la fragilitat i la resistència en un terreny que oscil·la entre el ritual, la suspensió i l’experiència sensorial.

6 – La gran plantada, d’Escarlata
18 i 19 de juliol, Mercat de les Flors
El 30è Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular 9 Barris arriba al Grec com una celebració del treball col·lectiu i de la persistència. Dirigida per Bet Miralta i Jordi Aspa (els Escarlata), la peça pren com a imatge les plantes pioneres, les que arrelen en terrenys difícils, per aixecar un circ inspirat en la comunitat, la cura i el temps compartit. Una proposta per a tots els públics amb rerefons vegetal i esperit de resistència.

7 – Cantar de gesta, de Mucha Muchacha
24 i 25 de juliol, Mercat de les Flors
Quatre intèrprets i una pregunta de fons: com expliquem avui les nostres històries i quins cossos tenen dret a l’èpica? Amb Cantar de gesta, Mucha Muchacha revisita els relats heroics des de la dansa contemporània amb una mirada crítica, femenina i ben esmolada. Una peça que promet energia, imaginació contestatària i una manera de posar en moviment allò que durant segles s’ha escrit en masculí.
8 – 1 Degree Celsius, de Sung Im Her
14 i 15 de juliol, Mercat de les Flors
L’emergència climàtica entra aquí per la via del cos. La coreògrafa sud-coreana Sung Im Her presenta una peça per a set intèrprets que converteix l’augment de la temperatura global en moviment, llum i vibració escènica. La partitura sonora es construeix a partir de dades reals sobre l’escalfament del planeta, i l’espectacle proposa una dansa hipnòtica i física que vol pensar el desastre sense renunciar a la força visual.


