El IV Conveni Col·lectiu de Teatre de Catalunya actualitza les condicions laborals del sector després de gairebé tres anys de negociacions.
L’entrada del teatre familiar, la regulació del musical de gran format, els drets d’imatge i les noves garanties laborals en són alguns dels principals avenços. Però per als agents que l’han negociat, el repte comença ara: fer que el nou marc s’apliqui i continuar adaptant-lo a una realitat escènica en transformació.
El Teatre Nacional de Catalunya va ser l’escenari, el 16 de juliol passat, de la signatura del IV Conveni Col·lectiu de Teatre de Catalunya. L’acord arribava després de gairebé tres anys de negociacions entre la part social –l’Associació de Professionals de la Interpretació i la Direcció (AADPC), CCOO i UGT– i la part empresarial, integrada per ADETCA, CIATRE i Teatres Públics de Barcelona. Per primera vegada, a més, la TTP, coordinadora de teatre per a tots els públics, s’incorporava a la negociació.
L’acord posa al dia un marc que havia quedat desfasat davant els canvis del sector. Entre les moltes novetats hi ha l’actualització de les taules salarials, amb efectes des de l’1 de setembre de 2026, i increments addicionals el 2027 i el 2028 per al grup B –les companyies i productores de menor capacitat econòmica–, l’actualització automàtica dels salaris segons l’IPC i la garantia que cap categoria quedi per sota del salari mínim corresponent. També estableix que els contractes artístics siguin sempre a jornada completa. En l’àmbit del teatre musical de gran format s’incorporen categories i taules salarials específiques. També hi ha avenços en conciliació i protecció laboral, així com en els drets d’imatge i de propietat intel·lectual.
Però darrere d’aquest llistat de mesures hi ha una qüestió que apareix, amb matisos diferents, en les converses amb els agents del sector: què passarà a partir d’ara?
De la signatura a l’aplicació
Per Marina Marcos, presidenta d’On el teatre batega, coordinadora dels teatres de proximitat i membre d’ADETCA, la valoració del nou conveni és positiva. Però la signatura no és el final del camí. L’entrada en vigor del nou marc implica entendre quines obligacions canvien, revisar contractacions i incorporar nous criteris a la gestió quotidiana. “Ara toca ajudar companyies i sales a aplicar el conveni, revisar els canvis que s’hi han introduït i incorporar-los al dia a dia”, assenyala Marcos. És una qüestió especialment rellevant per a uns espais que, sovint, treballen amb estructures petites i recursos limitats.
La seva mirada va més enllà de l’aplicació immediata del conveni. Marcos diu que caldrà estar amatents a com evoluciona en els anys vinents un sector de l’exhibició que ha canviat considerablement respecte al conveni anterior. Els models de programació i les formes de relació entre companyies i espais teatrals són avui més diversos i fragmentats, i aquesta transformació haurà de tenir-se en compte en les futures revisions del marc laboral.
El teatre familiar guanya veu
Si hi ha una incorporació especialment significativa per a la TTP és, precisament, la seva entrada en la negociació. El teatre familiar no havia participat en l’elaboració del III Conveni i ara passa a formar part del marc comú. “Ho veiem com un reconeixement cap al nostre sector, que de vegades ha estat una mica menystingut”, afirma Joan Alfred Mengual, president de la TTP. La participació directa en la negociació permet, segons explica, posar sobre la taula situacions específiques de les companyies de teatre per a tots els públics i avançar en la seva professionalització.
La raó és que aquest és un altre dels eixos que travessa el nou conveni: la voluntat de donar resposta a realitats laborals diverses sense perdre un marc compartit. Per Mengual, l’acord aporta a les companyies una estructura més clara en la relació amb els treballadors, amb garanties laborals actualitzades i més seguretat jurídica.
Musical, salaris i noves formes de feina
Des de l’AADPC, Edu Gibert, responsable d’Acció Sindical, comparteix una valoració globalment satisfactòria. “Ha estat un conveni que ha portat temps, però penso que n’hem d’estar satisfets”, afirma. L’ampli suport –94,6%– al preacord en la ratificació interna de l’AADPC reforça aquesta lectura.
Un dels aspectes que destaca és el reconeixement específic del teatre musical de gran format. Gibert valora que finalment s’hagi establert una distinció dins del conveni, amb categories i taules pròpies, tot i que considera que hauria estat desitjable que la regulació abracés tot el teatre musical i no només les produccions de gran format.
L’actualització salarial és un altre dels elements importants per a la part sindical. Les noves taules incorporen increments i estableixen mecanismes d’actualització vinculats a l’IPC. Però Gibert subratlla que no tot es pot reduir a les xifres de les taules. El conveni incorpora també garanties sobre la consideració del temps de feina i millores en determinades situacions de protecció. Entre aquestes, la cobertura vinculada a l’hospitalització, que permet que l’empresa complementi fins al 100% del salari en els supòsits previstos pel conveni.
La intel·ligència artificial, una porta oberta
Un dels reptes més difícils d’abordar durant la negociació ha estat la irrupció de la intel·ligència artificial. El teatre sembla que, de moment, està més resguardat dels efectes de la IA que no pas l’audiovisual, però val més prevenir que curar. El nou conveni estableix límits a la utilització dels enregistraments per a mineria de dades o entrenament d’IA.
Per Mengual era imprescindible intentar anticipar-se a un fenomen que evoluciona molt més ràpid que qualsevol negociació col·lectiva: “És un dels punts que més feia falta actualitzar, perquè des del III Conveni ha canviat moltíssim tot aquest àmbit”. El responsable de la TTP reconeix, però, la dificultat de legislar sobre una tecnologia que evoluciona de manera vertiginosa. Durant la negociació, diu, es va intentar treballar amb una perspectiva preventiva: “Hem intentat ser previsors i posar-nos en els pitjors escenaris, mirant de protegir al màxim els drets laborals dels treballadors”.
| EL MARC LABORAL ES POSA AL DIA En paral·lel al nou conveni, el Govern espanyol ha aprovat el nou Reial decret que actualitza, després de quaranta anys, la regulació laboral específica dels professionals de les arts escèniques, audiovisuals i musicals. La norma amplia el reconeixement del temps de treball, reforça la protecció dels menors i incorpora mesures contra l’assetjament. També regula els drets d’imatge i la propietat intel·lectual, però deixa fora una regulació específica de la intel·ligència artificial generativa, fet que lamenta l’Associació de Professionals de la Interpretació i la Direcció de Catalunya (AADPC).  Representació de la IA al film The Congress |
